dissabte, 8 de setembre de 2007

Honduras, Guatemala i Méxic 2007

Camp de Setem a Chiapas 2007


Mèxic 2007

Juliol

L’estiu del 2007 vaig coordinar el camp de solidaritat de Setem a Comitan (Chiapas), seu de la cooperativa Mas Café, productors de cafè de comerç just que es ven a Catalunya. El camp es va realitzar durant el mes de’agost. Jo, però, vaig marxar el mes de juliol per aprofitar el viatge i fer una ruta que em portaria per Honduras i Guatemala, abans d’arribar a Mèxic.

El mes de juliol vaig volar fins a San Pedro de Sula, a Hondures. El meu objectiu era visitar una amiga cooperant que treballava a la Ceiba, a la zona nord del país. Vaig estar uns dies visitant i coneixent alguns projectes medioambientals que es porten a la zona. Com el de l’associació Guarama, que combina la protecció i promoció de la selva amb activitats per ajudar el jovent de la zona, per exemple, preparant-los com a guies turístics, fent cursos d’informàtica, anglès, fotografia etc…

Obviament també vaig visitar algunes de les zones més turístiques i maques del país, com Cayos Cochinos, un conjunt d’illes paradisiaques, de sorrra blanca i aigües transparents. Una bona oportunitat per entrar en contacte amb la població Garífuna de la zona, que es dediquen, en aquestes illes, a pescar i cuinar pels turistes.

D’Hondures, i per terra, vaig viatjar fins a Guatemala. Vaig començar per Flores, base per visitar les ruines de Tikal. Allà vaig contactar amb la Franzinet, l’amiga guatemalteca, d’un amic català que treballa de cooperant en aquest país. Vam sopar plegats i vam tenir l’oportunitat de parlar de les eleccions que s’acostaven, les poques possibilitats de Rigoberta Menchu, i els costums de la gent, com el de posar-se fundes d’or a les dents.

De Tikal vaig marxar a Antigua, una ciutat colonial meravellosa. Allà vaig contactar amb la Raquel, l’encarregada de “El sitio cultural”, un projecte de cooperació cultural espanyol molt interessant. Després de tres dies, visitant la ciutat i el volcà Pacaya, amb les seves llengües de lava incandescent, vaig continuar viatge fins el llac Atitlan. Vaig dirigir-me a Santa Cruz de la Laguna, un lloc molt tranquil on havia de buscar a Pedro Juan Solís, un amic de la Sonia, la meva amiga d’Hondures. Al vaixell amb que em traslladava cap allà vaig preguntar a un jove si el coneixia, i mira quina casualitat, era ell mateix… Sonia volia que conegués el projecte de cooperació que la seva organització porta a terme. El Pedro em va acompanyar al poble i em va portar a l’escola i a les cases d’algunes families per explicar-me quines coses fan (biblioteca, material escolar, purificadores, cuines…) .

D’Atitlan vaig viatjar fins Chichicastenango. Arribo la tarda abans del gran dia de mercat que atrau tants turistes. Vaig caminar fins el Cerro de Pascual Abad, on vaig poder veure com es realitzen alguns dels rituals d’ofrenes per part dels chamans.

Finalment arribo a Quetzaltenago, Txela. La idea era visitar un amic català que treballa en aquesta ciutat amb Veterinaris sense Fronteres. Malahuradament ell no hi és, però si una companya seva que ens posarà al dia de la situació de la zona i ens presentarà un munt de cooperants amics seus. També aprofitaré per visitar la seu de Intervida i la nena apadrinada d’una veïna meva. Vam estar tot un dia visitant els projectes d’Intervida, les escoles per als nens de les famílies mes desafavorides, les petites granges familiars que s’han pogut fer gràcies a les ajudes d’aquesta ONG, el dispensari…

I per terra també, combinant diferents busos i taxis vaig arribar a Comitan, al sud de Chiapas, Mèxic. Allà vaig contactar amb Mas Café per tancar alguns temes sobre l’estada del grup de Setem. I vaig continuar camí cap a DF, on havia de recollir el grup, però passant per Sant Cristobal de las Casas, una altra ciutat colonial impressionant i Oxaca. També, des de DF, aprofitaré per visitar Morelia, a l’oest del país.

Agost


El dia 3 d’agost arriba el grup. Els recullo a l’aeroport i els porto a l’hotel que havia reservat previament. Al dia següent volem cap a Villahermosa. Allà trobarem dos catalans, membres d’una organització de Reus que col•laboren amb els Zapatistes. Amb ells visitarem les ruïnes de Paleque i després marxarem fins a una comunitat zapatista, on ens hi estarem tres dies, convivint amb una comunitat rural. Una oportunitat única de conéixer les reivindicacins i punts de vista dels zapatistes i de conéixer la realitat que es viu en aquesta zona del país…

Al darrera d’una pick-up, per una carretera molt accidentada i perillosa vam arribar, després d’unes quantes hores, a San Cristobal de las Casas. A l’endemà viatge en bus fins a Comitan, on som acollits per Mas Cafè. Visitarem la cooperativa, les oficines i el magatzem, on ens explicaran la feina que fan, com seleccionen el cafè, com el compren i el distribueixen, etc…

Les dues setmanes següents les passarem convivint amb famílies camperoles, productores de cafè, en diferents comunitats de la zona i separats en grups de dos persones. Conviure amb aquestes famílies i les seves comunitats, conéixer la realitat que viuen, els problemes que tenen, els anhels i esperances, és un dels objectius dels camps de solidaritat de Setem. Les converses amb les diferents famílies, les que produexien cafè de comerç just i les que no, ajuda a entendre molts aspectes del Comerç Just, el que implica, les avantatges, els condicionants…

I és clar, due setmanes aïllats enmig de la selva Lacandona, vivint el dia a dia d’aquestes comunitats dóna molt de si i les anècdotes són moltes per explicar-les aquí en quatre ratlles…(mitings pre-electorals, condició de les escoles, instrucció a les dones a canvi de menjar, destrucciò de la selva Lacandona, acós als zapatistes, mercat…)

Acabat el camp vam tornar a San Cristobal de las Casas, on vam visitar la Fundación León XIII i ens van mostrar i explicar tots els projectes que porten a terme ( treball amb les comunitats indígenes, productes de comerç just, agricultura ecològica, alternatives per a les famílies més pobres, cultiu de xampinyons, medicina alternativa…). També vam aprofitar per visitar el turístic poble de San Juan de Chamula i veure els rituals que es porten a terme dins la seva pintoresca esglèsia.

Una nit sencera d’autobús ens va portar a tots fins a DF, on uns dies després el grup agafava l’avió per torna a Espanya. Jo encara vaig quedar-me una setmana més. Tot i que era la tercera vegada que visitava Méxic, encara em quedaven moltes coses per veure. Aquest cop vaig aprofitar per anar una mica al nord i visitar Zacatecas, San Luís Potosí, Guanajuato, San Miguel Allende i Querétaro. Un Méxic totalment diferent al del sud, molt més ric, amb ciutats colonials d’edificis preciosos i ben conservats, i un munt de coses per veure i gaudir d’unes vacances inoblidables.

Comunidad Zapatista


Hondures

 
Guatemala

Mexic

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada