dissabte, 10 de setembre del 2005

Índia 2005

INDIA

11 de julio al 4 de setiembre del 2005

Barcelona, Frankfurt, Delhi, Amristar, McleodGanj, Darmasala, Delhi, Agra, Jaipur, Pushkar, Udaipur, Jodhpur, Varanasi, Pune, Mumbai, Lanja, Goa, Hampi, Anantapur, Bangalore, Frankfurt, Barcelona


L'any 2005 vaig ser el coordinador del Camp de Solidaritat de Maharashtra, a l'Índia (Setem).
El camp es feia al mes d'agost. Jo vaig marxar un mes abans per fer un recorregut pel nord de l'Índia. A principis d'agost vaig arribar a Mumbai per recollir al grup de Setem. Arribar-hi va ser tota una odisea. Aquell any Mumbai va patir unes terribles inundacions que van tallar tots els accesos a la ciutat, per terra i per aire. Els trens no hi arribaven i vaig haver de viatjar fins al sud per accedir-hi per l'única carretera que s'havia pogut obrir.

Bhakar

L’Aruna i el Devendr són un matrimoni fascinant que treballen per millorar la situació de les persones de la seva comunitat. Viuen a l’estat de Maharashtra, al centre de l’Índia, en una població rural anomenada Lanja. Els dos treballen a l’ONG local Bhakar.

Maharashtra és el segon estat més populos de l’Índia, amb 96 milions d’habitants. La llengua majoritària és el Marathi. La capital és Mumbai, la ciutat més poblada, amb 18 milions d’habitants.

Ratnagiri és una regió amb recursos naturals abundants, però és una de les regions menys desenvolupades de Maharashtra. Uns pocs terratinens tenen tota la terra. Viuen de l’agricultura, la pesca.., i el funcionariat.

Bhakar toca tots els àmbits de la vida de la comunitat, des de l’educació dels infants, la formació dels camperols, la millora de les condicions de la dona, assegurar l’accés a la sanitat, microcrèdits, pels drets dels indígenes… Treballen amb els més pobres, els intocables.

La seva és una història molt bonica. Es van conèixer a la Universtat. Ell era d’una casta superior i la seva família no va veure amb bons ulls que vulgués casar-se amb l’Aruna, d’un casta inferior. Per amor ho va deixar tot i se’n va anar a viure amb els més pobres…

L’Aruna és una lluitadora nata. Treballa fomentant la creació de grups de dones i la protecció dels grups indígenes de la zona. Mentre estàvem allà va fer una vaga de fam per exigir que el govern compensés Bhakar pels desperfectes que va causar en les seves terres el trencament d’un embassament del govern. Va sortir a tota la premsa i així va aconseguir que els tècnics del govern vinguessin a veure les destrosses.

Al costat del Devendra i l'Aruna hi ha la Puppy la filla, la Mangal, la filla adoptada, el Mohan, el seu marit i la Jaia, que també treballa a Bhakar. Una familia molt unida i compromesa amb la seva comunitat, amb qui vam viure durant el mes d'agost.

Però Bhakar compta amb molt samics, molta gent que des del seu lloc de treball intenten aconseguir els mateixos objectius. Vam conéixer per exemple molts professors d’escola, que tot i poder tenir un bon treball ben remunerat a la ciutat, van optar per exercir la seva professió a zones rurals com Lanja.


Fundació Vinceç Ferrer

Després de l’experiència a Bhakar vaig tenir la possibilitat d’acostar-me fins a la FVF, on també vaig tenir la possibiltat de veure de prop tots els projectes que porten a terme. Realment, la FVF és l’objectiu al que tots voldrien arribar en quan a quantitat de treball, organització, eficiencia, resultats… Es absolutament increïble tot el que s’està fent …





dijous, 7 de juliol del 2005

Balears 2005

Sant Joan a Menorca
Del 23 al 28 de juny









dissabte, 19 de març del 2005

Cuba 2005

Cuba  3
Setmana Santa 2005
Cuando Laia, Ana Rosa y Ester se enteraron que me iba a Cuba, no tardaron en apuntarse. Yo había pensado pasar unos días en la Habana, visitado a Elda, una gran amiga, a Eduardo, a Nelson y su família, y luego unos días en Santiago, con Rolando, Jorge, Teresa y otros amigos. Era mi tercera vez en Cuba, y por eso me apetecía algo tranquilo, en família…

Pero, para mis tres acompañantes era la primera vez, y, claro, tenían ganas de ver muchas cosas, así que cambié los planes y optamos por una pequeña ruta, acorde con los pocos días con que contábamos. Empezamos por la Habana. Nos hospedados en casa de Nelson, y, desde allí, visitamos los más bellos rincones de esta preciosa ciudad.

Con coche y chofer, amigo de la família, nos trasladamos hasta Viñales y Pinar del Rio. Plataciones de tabaco, langosta, mucha salsa y fabulosas playas en el camino de vuelta hacia la Habana.

Desde allí nos pusimos de nuevo en ruta, ahora hacia Cienfuegos, Trinidad y Santa Clara. Un último paseo por el Malecón, y de vuelta a Barcelona. Breve pero intenso!



dilluns, 10 de gener del 2005

Brasil 2005

Natal i Pipa
Del 2 al 9 de gener