dilluns, 10 de novembre de 1997

AUSTRALIA 1997

Viatge a les Antípodes
1997-1998
Durada: 9 mesos (5 mesos a Austràlia, 1 mes a Nova Zelanda, 1 mes a Corea del Nord i Japó, 2 mesos a Singapur, Malàsia i Tailàndia)

Ruta Australiana:  Brisbane, Harvey Bay, Fraser Island, Airlie Beach, Cairns (Gran Barrera de Corall), Cape Tribulation,  Mt. Isa, Tennant Creed, Darwin (PN de Litehfeld i PN de Kakadu), Katherine, AliceSprings, Uluru, Las Olgas, Kings Canyon, Coober Pedy, Adelaida, Merlbourne, Gisborne, Canberra, Sidney, Coffs Harbour, Byron Bay, Bellingen, Dorringo, Surfer Paradise, Brisbane.

Mitjà de transport: Bus  (13.000 Km.)


Fragments del diari

El 19 de novembre, després de 26 hores de vol, vaig aterrar a Brisbane, la capital de l'estat de Queensland, a l'est d'Australia (...) . L'arribada no va ser gens esperançadora. La meva amiga no era allà, m'havien perdut l'equipatge i no sabien quan el recuperaria. A més, vaig haver de fer una cua enorme per passar el control d'immigració, i enfrontar-me a l'interrogatori d'una senyoreta molt amable, però que no semblava entendre el motiu de la meva visita. Acabava d'arribar i ja em plantejava si no hauria de canviar el meu bitllet i tornar de nou a casa.
Però tot no havien de ser inconvenients. A l'aeroport hi havia un telèfon gratuït. Vaig trucar a un dels albergs que s'hi anunciaven i, per a la meva sorpresa, van venir a buscar-me a l'aeroport, i sense cap càrrec. Aviat vaig trobar-me allotjat en una bonica casa de fusta, amb piscina i un jardí tropical, tot i que sense banyador ni tovallola.

Fraser Island


 

Dingos, el llop australià


Un català a la terra de Cocodril Dundee

Kakadu N.P. , el parc nacional més gran d'Austràlia, i escenari de la pel•lícula Cocodril Dundee, és considerat una de les meravelles naturals del continent i amb raó. Del parc només es visita una petita part. Els pantans plens de cocodrils , els rius que el creuen, les muntanyes i la naturalesa dels seus boscos, fan l'accés força difícil i gens recomanable. És un món sense domesticar on només els aborígens tenen la possibilitat de sobreviure. Precisament, les coves i roques plenes de pintures aborígens són un altre dels atractius del parc. Després de visitar-ne algunes de les més conegudes, arribàrem a Gagudju Lodge Cooinda, un hostal a prop del riu anomenat "Yellow Waters" , on passaria la nit.

Aquella mateixa tarda vaig agafar una barqueta per donar una volta pel riu. Em van dir que la tarda era la millor hora, no fa tanta calor i els cocodrils es deixen veure. I tenien raó; vàrem veure un munt de cocodrils, a més de molts altres animals. Quan portàvem una hora navegant es va posar a ploure de manera torrencial. Va ser tot un espectacle, tot i que vaig quedar completament moll. L'aire calent va assecar-me mentre sopava.

L'indret és d'una bellesa brutal. Una zona pantanosa que quan arriben les pluges s'ha de tancar perquè és impracticable. Les carreteres queden inundades i no es pot passar. Havia arribat al millor temps. El monsó estava a punt d'arribar, però encara no ho havia fet, tot i que havia plogut suficient com per omplir la zona d'aigua i permetre la circulació dels vaixells, cosa impossible a l'època seca.

L'endemà vaig voler caminar i endinsar-me tot sol en uns boscos plens d'uns petits cangurs anomenats walabis. M'havien recomanat un camí que semblava que podia ser molt interessant.

Suposo que en algun moment em vaig equivocar de direcció i de cop em vaig veure al costat d'un riu. Després d'una bona estona, vaig adonar-me'n que estava caminant per on la tarda anterior havia vist els cocodrils. Jo sol, enmig d'un munt de sorolls, mosques i mosquits, no parava de repetir-me que a aquella hora del dia els cocodrils no surten de l'aigua. Em sembla que mai no havia passat tanta por!. Era impossible no pensar, tot i que no era normal, que un cocodril d'aigua salada pugués acostar-se fins allà , riu amunt, en busca d'aliment.. Es feia tard, i no m'atrevia a refer les meves passes. Vaig decidir continuar endavant, segur de que no trigaria a trobar l'embarcador on havia pujat a la barca el dia anterior.

El final va ser el més excitant. Les pluges del dia anterior havien inundat el camí. El llac apareixia als meus peus sense possibilitat d'arribar a terra ferma. Els troncs d'un pont de fusta construït per tal de permetre els turistes endinsar-se dins els llac per veure els cocodrils, m'indicava que la part més propera a la vorera del llac era massa profunda com per intentar-hi arribar per allà.. El camí més fàcil era aquest cop el més recte, aprofitant un desnivell del terreny. Havia de ficar-me a l'aigua fins als genolls i intentar arribar, el més ràpid possible, a aquell pont, que escalaria a una velocitat vertiginosa. Ja m'imaginava un cocodril saltant d'entre l'herba i posant fi a la meva vida!. Quina manera més tonta de morir!. No anava gaire errat. Tan aviat com vaig situar-me a la passarel•la, la meva mirada se'n va anar cap a un cocodril que treia el cap en aquell moment. Massa tard.... No tornaré mai més a repetir aquell camí, però l'experiència es inoblidable.

Parc Nacional de Litehfeld

Arribat al punt més al nord d'Austràlia, ara em tocava baixar. Amb la idea de travessar aquest immens continent de dalt a baix, tot creuant-lo pel mig, vaig deixar Darwin per endinsar-me en el que es coneix com "Out Back", un territori desèrtic i desolador on no sembla que hi hagi res més que sorra. L’única via terrestre és l’anomenada “The Stuart Highway”, l’autopista que rep el nom de John McDoual Stuart, la persona que va creuar per `primer cop Australia de sud a nord l’any 1862, i que segueix la mateixa ruta que ell va fer. Anomenar-la autopista és, però, un xic pretenciós. És una carretereta d’un sol carril en gran part del traçat, això si, amb uns bons vorals al costat per apartar-se una mica en el cas, bastant inusual, que et trobis amb algú que vingui de cara. Malgrat que està asfaltada i que hi ha un bon manteniment, les intenses pluges de l’època humida poden tallar la carretera i parar el trànsit durant dies, alguns cops. Es tracta d'un trajecte llarg, uns 3.080 kilòmetres, que, òbviament, no pensava fer ni en quatre dies ni d'una tirada.

to be continued...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada