Argentina i Xile 2003

Territori Mapuche

Al sud de l’ Argentina, el poble mapuche lluita per la seva supervivència, contra els interessos de les multinacionals, els terratinents i els polítics.

Esquel

Esquel és una petita localitat de l’estat de Chubut, a la Patagònia Argentina, que es troba a uns 1600 quilòmetres de la capital, Buenos Aires. Allà va néixer l’any 1991 l’organització “11 de octubre”, un col•lectiu mapuche que reivindica la cultura mapuche i treballa per la preservació de la seva identitat cultural, dels seus costums i la seva terra... Per voluntat d’aquesta organització, un grup de joves del Setem van traslladar-se aquest estiu fins allà per conèixer de prop la situació d’aquest poble peculiar que ha habitat la Patagònia des de temps immemorables.

Després de 27 hores d’autobús, o d’òmnibus, com diuen allà, des de Buenos Aires, el grup arribava a Esquel. És un lloc petit, al sud del país, però no pas desconegut, sobretot per aquells que practiquen l’esquí. Es troba al costat mateix dels Andes, i disposa d’algunes estacions d’esquí que atrauen un gran nombre de nacionals i estrangers. L’equip nacional d’esquí del nostre país ha trobat allà un bon lloc on entrenar durant les vacances, ja que mentre aquí és estiu, allà és hivern, i per tant, la millor època per anar a esquiar.

En aquesta localitat es distingeix clarament una zona cèntrica molt ben arreglada, amb luxosos comerços, bars, restaurants, cases i els complexos de cabanyes per als turistes. I una altra zona, més perifèrica, pobra i deixada, on viu el sector més marginat de la població, format sobretot per persones d’ètnia mapuche. Aquests, que suposen el 50% de la població, han anat abandonat el camp i s’han instal•lats als voltants d’Esquel, amb cases d’autoconstrucció i en carrers sense asfaltar. La seva condició d’indígenes, sense estudis ni formació, fa que els sigui molt difícil integrar-se i aconseguir els nivells de benestar de que gaudeix una bona part dels seus veïns.

Benvinguts a la Patagònia

La família Curiñanco va ser l’encarregada de donar-nos la benvinguda. L’Atilio i la Rosa són un matrimoni d’ètnia mapuche que viuen en una casa molt humil, que ells mateixos van construir-se, a la localitat d’Esquel. Ells són una de les moltes famílies que han estat expulsades de les seves terres i es veuen forçats a viure a la ciutat, tot i que el seu desig seria viure al camp, dels productes que poguessin cultivar i de la criança d’algun bestiar. Aquesta és una de les principals problemàtiques amb que s’enfronta avui el poble mapuche, la pèrdua de les seves terres, que són adquirides de manera il•legal per terratinents i multinacionals.

“Se anuncia a la família Sepúlveda, de la comunidad de Buenos Aires Chico y a Segunda Guanchinao de la comunidad Vuelta del rio, que los europeos llegaran el próximo domingo... Rogamos los esperen con caballos. Llevan equipaje”.

Per mitjà de la ràdio local, i a través del servei “Mensajes al Poblador” es va informar, a les diferents comunitats mapuche que viuen a les muntanyes, sobre la nostra arribada. Allà no tenen llum, i per tant, l’única manera de contactar amb ells és a través de la ràdio. I allà estaven, puntuals i amb els cavalls, per acompanyar-nos a casa seva.

Les famílies viuen escampades per les muntanyes a una bona distància unes de les altres. Treure a pasturar les ovelles i cabres, alimentar els cavalls i cuidar els seus camps són les ocupacions diàries. Porten una vida tranquil•la. Quan es fa fosc, que a l’hivern és molt d’hora, s’asseuen tots al voltant de la cuina econòmica, un aparell enorme de ferro que els serveix també d’estufa, i que funciona amb llenya. Allà s’estan, xerrant i compartint l’estona, fins l’hora de sopar. Mentre vam ser amb ells vam aprofitar aquestes llargues estones per parlar de les seves vides i els seus problemes. Ells només volen seguir fent el que sempre han fet, perquè, com diu Segunda Guanchinao, ells no saben fer una altra cosa. A la ciutat estarien totalment desvalguts. És evident que la possibilitat que els facin fora de les seves terres els amoïna molt.

Vuelta del Rio

A uns 100 quilòmetres de la turística població d’Esquel, a la província de Chubut, a la Patagònia Argentina, a prop de la frontera natural amb Xile, els Andes, es troba la comunitat de Vuelta del Rio. Es tracta de 25 famílies mapuche que sobreviuen en una terra inhòspita, allunyada de tot arreu, en condicions extremes, però amb la naturalitat de qui sempre ha viscut així. No tenen ni llum, ni aigua corrent, tot i que sempre hi ha un riuet a prop d’aigua fresca i clara. Es reuneixen al voltant de la cuina i estufa de llenya tan aviat com es fa fosc. Sopen, parlen de les seves coses i se’n van a dormir ben d’hora, per aixecar-se tan aviat com surten els primers rajos de sol.

Viuen del que els dóna la terra. Uns hortets al costat dels rierols que baixen de les muntanyes nevades, que els proveeixen de verdures, i del bestiar que pastura lliurement. Així ho han fet generació darrera generació. Els seus avantpassats descansen en la mateixa terra on ells viuen ara. Saben que el seu destí és tornar a aquella terra perquè continuï el cicle de la vida. L’energia dels seus avis els ha passat a ells i la seva passarà als que els seguiran.

Però tot i la llunyania del lloc on viuen, i del paisatge bucòlic que els envolta, la vida d’aquesta comunitat, com la de tantes altres comunitats mapuche, tant de la Patagònia Argentina com de la Xilena, ha estat sempre marcada per la lluita i la resistència contra aquells que han intentat ocupar les seves terres. Fer-los fora, apropiar-se de les seves terres i destruir les últimes restes d’aquest poble, l’origen del qual es perd en el temps, ha estat, malauradament, l’obsessió de terratinents, polítics i multinacionals, que avui, més que mai, estan a punt d’aconseguir el seu objectiu.

La lluita per la terra

Els Guanchinao, els Calfupan, els Huilinao, o els Fermín, són algunes de les famílies que viuen a la Comunitat Vuelta del Rio. Totes les finques van estar una vegada obertes. Per elles circulava lliurement el bestiar de tots ells per anar d’un costat a l’altre, buscant la millor pastura. Eren terres comunitàries. Avui, però, es troben totes vallades. El Khazen, conegut por “El Turco”, un dels terratinents de la zona, i l’empresa Benetton, que posseeix, només en aquesta província, quasi un milió d’hectàrees, s’han encarregat de posar les tanques que delimiten el seu territori. Però, no tenint-ne prou, intenten ampliar els seus dominis fent fora als últims Mapuche.

La història ve de lluny. Els espanyols mai no van arribar a conquerir la Patagònia Argentina. Els pobles indígenes que habitaven aquella terra inhòspita eren guerrers valents i van oferir una gran resistència. Després de la guerra d’independència contra Espanya, els nous polítics argentins van cedir les terres del sud a propietaris anglesos, sembla ser que connectats amb la Corona Britànica, perquè les explotessin. Sigui com sigui, els britànics van ocupar aquests territoris i van realitzar una de les masacres més grans de l’Amèrica Llatina contra els pobles que els ocupaven.

Es va fundar així la Companyia Argentina de les Terres del Sud. Naixia amb una concessió per 90 anys. L’objectiu va ser des del principi la criança d’ovelles per poder abastar el gran mercat anglès de la llana. Durant anys “la Companyia”, com la coneixen els Mapuche, va donar feina a gran part de la població Mapuche de la zona. Centenars de famílies vivien treballant al servei dels anglesos, cuidant el bestiar, els camps, o les seves cases i famílies.

Quan es va acabar la concessió, en un moment en què el mercat de la llana havia perdut ja la importància d’altres temps, Benetton passa a ser el nou propietari de les terres. Però ja no necessita als Mapuche, que se’n tornen a viure a les seves parcel•les de terra i practiquen una economia de subsistència. El descobriment que en el seu territori s’hi troba or i molts altres minerals els ha tornat a posar en el punt de mira de grans empreses i propietaris que hi veuen la possibilitat de fer un gran negoci. Fer-se amb la propietat de les terres és doncs, el seu primer objectiu.

Els negoci per sobre de tot

La Constitució Argentina estableix que l’Estat ha de fer tot el possible per garantir que els pobles originaris mantinguin la propietat de les seves terres, i admet que el Sud de l’Argentina és Territori Mapuche i pertany a aquells pobles que l’han habitat sempre. Aquelles famílies que han viscut en un lloc per més de 20 anys tenen concedida automàticament la titolaritat de les seves terres. La Constitució i les lleis emparen doncs els drets del poble Mapuche, i la seva integritat hauria d’estar assegurada. Però malgrat tot, els polítics no han parat de saltar-se la llei i no tenen cap inconvenient a vendre, a aquelles terratinents i empreses que ho poden pagar, les terres habitades per famílies Mapuche, a les que després, amb el títol de propietat a la mà, intentant fer fora del seu territori.

Gustavo Macayo és un professor de la Universitat de Dret d’Esquel. Ell és l’advocat que porta, de manera voluntària i gratuïta, el cas de les famílies de Vuelta del Rio. Fa tres anys va iniciar un procés per evitar el desallotjament de les famílies que viuen a aquesta comunitat. El judici s’allarga mentre “el Turco”, i la mateixa Benetton busquen la manera de fer fora, per la força, a totes aquestes famílies i consolidar així, “de facto”, la seva propietat. Quan fa tres anys va fer-se càrrec del cas i va demanar a la capital que li enviessin tots els documents i les escriptures de propietat que hi havia sobre aquelles terres, va declarar-se un incendi a l’arxiu central i es va cremar tot...

El clima de corrupció que caracteritza la vida política i administrativa de l’Argentina fan que no sigui gens difícil aconseguir, per qui ho pot pagar, un títol de propietat sobre una terra ocupada per uns indígenes, incultes i primitius, que sovint són menyspreats per la majoria de la població. Totes aquestes famílies, sense recursos econòmics, no poden més que confiar en la bona voluntat d’un advocat que ha d’enfrontar-se a grans interessos econòmics. Les possibilitats d’èxit són escasses, tot i que Macayo confia en la llei i en la possibilitat que finalment li donin la raó.

L’última esperança

Els Mapuche són conscients que estan jugant la partida definitiva. Durant els dies que vam estar allà amb ells vam poder assistir a una de les assemblees que celebren habitualment i on es reuneixen famílies senceres de diferents comunitats. Allà van parlar, aquest cop, de l’intent de desallotjament de la família Fermín. El Khazen va arribar a la propietat de Mauricio Fermín amb la policia i van destruir completament la casa familiar i quasi tots els seus bens. Afortunadament, la intervenció i resistència de la resta de famílies mapuche va evitar que fossin expulsats i ara encara aguanten allà en una cabanya improvisada. El cas està en mans dels jutges que han de decidir qui té raó.

Com a Vuelta del Rio, moltes altres comunitats, com Buenos Aires Chico, Prane, o Lago Rosario, per citar només les que vam poder visitar, es troben en situacions semblants. Els Prane, per exemple, han hagut de resistir-se a l’exèrcit, a qui l’estat va cedir les terres d’aquesta comunitat. Durant molt temps els soldats van estar fent pràctiques de tir al costat mateix de casa seva. Van convertir el cementiri de la comunitat en un centre de tir al blanc. Els mataven i robaven el bestiar, espantaven els ramats i la família. La major part dels veïns han marxat ja a Esquel, però els Prane resisteixen i no pensen deixar la terra dels seus avantpassats. Fa un temps van fer una cerimònia per expulsar els soldats. Curiosament el mateix dia va caure una tempesta tan forta que va desmuntar el campament militar, i aquests vam marxar a una altra zona. Fa dies que no senten tirs i explosions, però l’amenaça d’expulsió sobreviu i el cas es troba també als tribunals.

Els mapuche confien també en l’ajut internacional. Des de fa algun temps s’està fent a Itàlia una campanya contra Benetton. Volen pressionar Benetton perquè deixi viure en pau als mapuche. No se sap quines repercussions tindrà, però és confia que faci canviar l’actitud d’aquesta multinacional que posseeix més d’un milió d’hectàrees a l’Argentina, moltes d’elles de propietat Mapuche, segons la mateixa constitució. Pels mapuche és important que les persones d’altres països coneguin la seva problemàtica i pressionin qui sigui per ajudar-los.

Argentina y Chile

30 de junio al 30 de agosto del 2003
Buenos Aires, Córdoba (Alta Gracia), Mendoza (La Sierra), Tucumán, Salta, Jujuy, Calama y San Pedro de Atacama (Chile), Salta, Corrientes, Misines, Cataratas de Igazú, Buenos Aires, Esquel, Comodoro, Rio Gallegos, El Calafate (Perito Moreno), Ushuaia (Tierra de Fuego), Trelew, Puerto Marín, Viedma, Mar de Plata, Buenos Aires.

Grup Setem: Camp Mapuche