dimecres, 6 de gener del 2010

De Barcelona a Carcassonne

La Catalunya Nord i els Càtars
Tan a prop i tan fascinant


Aquestes festes de Nadal vaig decidir agafar el cotxe i visitar el Sud de França, concretament el Roselló i la Ruta dels Càtars. No hi havia estat mai, i la sorpresa va ser majúscula. Us ho recomano de tot cor. És una meravella.

En dues hores i mitja ens vam plantar a Prades. Vam sopar a Casa Nostra, un restaurant molt català, on ens van servir un menú boníssim, per només 13 euros... Vam dormir en un hotel senzill, un edifici antic, de sostres alts, molt peculiar i sense luxes, i per només 34 euros la nit.

Ben dormits i ben menjats, vam visitar l'Abadia de Sant Martí del Canigó, un somni, Sant Miquel de Cuixà, i Vilafranca del Conflent. Al costat d'aquesta espectacular ciutat amurallada, vigilada des de dalt pel Fort Liberia, que està connectat per un túnel amb més de 700 escales, es troba una casa que sembla treta de la pel·lícula "Psicosis". És un hotel, i allà, a les golfes, forrades amb un paper lloent i amb cortines vermelles, com els cobrellits, en la foscor d'una nit plena de boira vam passar la nit...



Deixant al sud la Catalunya Nord, vam endinsar-nos a la regiò d’Aude, el País Càtar. No preteniem visitar tots els castells. Impossible en els pocs dies de què disposàvem. Per això vam escollir-ne els que la nostra guia destacava com a més importants. El primer en la nostra ruta era el Castell D’Aguilar. Vam arribar de bon matí. La guixeta estava tancada, però res no impedia pujar-hi, així que vam començar a caminar fins les restes que hi quedaven: la muralla, algunes torres i les parets que encara es mantenen d’empeus. Des d’allà teníem la vista fantàstica d’una gran planura, avui conreada amb vinyes, que en aquesta època de l’any, es trobaben totalmente despullades de fulla.

De nou en ruta, enmig d’un paisatge de color de terra llaurada i humida i en un dia net i clar, que permetia veure amb nitidesa les muntanyes del Pirineu, vam arribar-nos fins el castell de Queribus. Absolutament impresionant, pujat sobre un alt turó, des dels que es tenia una vista magnífica de tota la zona, fins i tot del veí castell de Peyrepertuse, i molt ben conservat. Un podia imaginar-se allà als pobres càtars, assatjats en la creuada encetada per un vaticà intolerant amb els disidents, en una fortalesa inexpugnable, però que van haver de claudidar davant un setge que els va deixar sense aigua ni menjar.

Com ja teniem gana vam acostar-nos fins Cucugnan, una bonica i petita població que es troba molt a prop de Queribus. Tots els restaurants estaven tancats, però vam trobar obert un vell molí, ara restaurat, en el què encara es molt blat i es fa pa. Vam demanar si podien fer-nos un entrepà de formatge. Dins d’un pà deliciós hi van ficar tres tipus de formate diferent. No sabem quins, però, mai haguèssim imaginat que fariem un dinar tan bo. Vam seure fora, en unes taules de fusta on un sol inimaginable en aquelles latituts i en aquella època de l’any, escalfava d’alló més. En una altra taula seien una parella de francesos. El petit gosset que portaven no parava de bordar un gatet paralitzat per la por i amb tots el pels de punta. Tots vam quedar de pedra quan la mare del gatet va saltar sobre el propietari del gos, i en un atac suicida, que va durar fins que el forner va poder separar-los, el gat va esgarrapar sense compassió aquell home que, amb el gos als braços, ben amunt per esquivar els salts del gat, i davant els ulls d’horror dels seus amics, no sabia com reaccionar.

Després de tant ferèstec espectacle, vam tornar al camí, ara amb direcció al veí castell de Peyrepertuse. Aquella silueta que es distingia de lluny, i que es cofonia amb la muntanya sobre la que es troba, no ens feia intuir el que trobariem poc després. Si ja haviem quedat impressionats amb el de Queribus, el de Peyrepertuse ens va deixar amb la boca oberta i sense paraules. Si visiteu la zona, no us el perdeu. El camí per arribar-hi, enmig d’un bosc de boix, ja es com un conte de fades. Però entrar al seu interior, recórrer les ruines que encara queden dempeus, pujar fins la part més alta, des d’on es té una vista aèrea de gairebé tot el castell i mirar el paisatge que queda als seus peus, sota els verticals penyasegats, és inoblidable.


Vam tornar a la carretera i no vam parar fins arribar a Carcassonne, on voliem fer nit. Era fosc quan vam començar a recórrer aquest castell de conte de fades. Reseguint els seus carrers medievals van buscar un lloc on dormir, però tot estava ple. Vam passar la nit en un hotel molt mono just al costat de la muralla. L’endemà, ben d’hora, vam tornar a creuar el pont d’entrada, i aleshors sí, vam trobar lloc en una casa del centre, antiga com tota la ciutat, però deliciosament decorada per dins. Ens va agradar tant que ens hi vam quedar dues nits.


Carcassonne és senzillament espectacular. Caminar pels seus carrers i places, visitar el castell, recórrer les muralles, de dia i de nit, quan estan il•luminades, o menjar en qualsevols dels seus deliciosos restaurants és com traslladar-se a una altra època, és un regal per al cos, per al cor, i per a la butxaca, doncs no trobareu res més econòmic a la nostra terra . I des d’allà es poden fer un munt d’excursions per visitar altres castells, com el de Lastours, a només 15 quilòmetres, o un munt d’abadies.