Niger 2006

Níger és el país més pobre del món, segons el Programa de Nacions Unides per al desenvolupament.

- 11,5 milions d’habitants

- Esperança de vida: 44,4 anys

- Índex de mortalitat: 120 defuncions per cada 1000 naixements.

- Set fills per dona, de mitja.

- Població per sota de la línia de pobresa: 63%

- Tasa de desnutrició: 34%

Níger és un país de l’Àfrica Subsahariana que va patir, durant el 2005, una greu crisis alimentària. La sequera succesiva va provocar que milers de famílies no puguessin accedir als aliments necessaris per mantenir una dieta adequada. Com a conseqüència milers de nens pateixen desnutrició i les seves vides corren perill.

Segons l’ONG Acció Contra la Fam (ACH), aquest problema afecta més de trres milions i mig de persones. A finals del 2005, i davant una inminent crisis alimentària, envia 24 cooperants, en una acció d’emergència.

ACH centrarà la seva acció bàsicament en dues de les zones més afectades per la fam, les poblacions al voltat de Mayahi, al departament de Maradí, al sur-est de Níger, i les poblacions al voltat de Keita, al departament de Tahoua, al nord del país.

Durant l’any 2006 vaig tenir la possibilitat de visitar les poblacions de Mayahí i Keita, i conèixer de prop els projectes que porta a terme Acció Contra la Fam a Níger.

Aquí podeu veure algunes de les fotos fetes al mes d’abril i al mes d’agost del 2007. Reflexen alguns dels projectes d’ACH a les poblacions dels departaments de Maradí i Tahoua, així com algunes escenas de la vida quotidiana de les persones que hi viuen.

Niger és un dels països de l’Àfrica Occidental amb menys densitat de població: unes 6 persones per quilòmetre quadrat. Però el 90% de la població viu al sud del país. La zona desèrtica del nord fa molt difícil la vida.

La seva població és molt diversa, amb un munt de grups ètnics diferents, com els Hausa, grup majoritari, els Songhai-Zarma, els Tuareg, o els Fulani, també coneguts com Peul, entre altres.

 

Mayahi i Keyta són dues ciutats de Níger, la primera més propera a Mali i la segona a Nigeria. El seu aspecte és, però, absolutament rural, amb carrers sense asfaltar, ocupats per la sorra del desert, i la majoria de les construccions d’adob i palla. El sistema de transport habitual són el carro arrossegats per un assa. La majoria de la gent viu del que produeix el camp. Els graners serveixen per guardar el gra i assegurar l’aliment fins la propera collita. El mill és la base de l’alimentació dels nigerins. 

Divendres és dia de mercat a Mayahi. Persones de diferents pobles del voltant s’hi acosten per comprar i vendre els seus productes: cereals, fruita, carbasses, roba...

Fragmento del diario de viaje

Aterrizo en Niamey, la capital de Niger. Nada más bajar del avión, una losa de 43 grados me cae encima y me aplasta contra el suelo. La vida aquí es muy dra, y para colmo hay que aguantar una temperatura que llega a sobrepasar los 50 grados.

Nadie me espera en el aeropuerto. Ester, la amiga que vengo a visitar y que trabaja para Acción contra el Hambre, vive a más de 600 quilómetros de la capital. Tendré que arreglármelas para llegar hasta Maradi, que, de momento, no se ni donde cae…

Como no hay transporte público hasta el centro hay que tomar un taxi. No se ni cuanto cuesta, pero hay que fiarse de la buena fe de la gente, en este caso del taxista. Al primero que se me aproxima le pregunto donde hay un banco, pues antes necesito hacerme con algunas Cefas, la moneda del país. No hay banco tampoco. El taxista llama a un muchacho que me cambia allí mismo, en el mercado negro. Me hago llevar a un hotel barato. No conozco ninguno, pero el taxista sí, claro.

Se ofrece a hacerme una ruta turística por la ciudad. Parece muy buena persona y acepto el ofrecimient. El primer día no podía ser mejor (…)

Alemanya 2006

Dusseldorf i Colònia