Bòsnia, retorn després de la guerra
L'agost del 1997 vaig fomar part del grup de voluntaris que vam acompanyar els nostres amics de Bòsnia a casa seva, després d'haver estat acollits com a regufiats tres anys a Catalunya.
La família Mujkic-Jèlic torna a Sarajevo
Un viatge molt esperat després que, feia cinc anys, hagueren de deixar la seva ciutat per culpa de la guerra a l’ex-Iugoslàvia. Van arribar a Catalunya en un autocar organitzat pel Ciemen, després de passar un any a Split, en un camp de regugiats. Passarien l’agost a Castellet i La Gornal i el setembre anaren a Castellar del Vallès, on s’estaren fins al febrer, data en què es traslladaren a Castellbisbal, on s’instal•larien definitivament fins l’agost del 1997.
Van aprendre el català i s’integraren ràpidament a la vida de la vila. Els nens no hagueren volgut tornar, però dos d’ells tenien els pares a Sarajevo i l’àvia només desitjava reunir-se de nou amb tots els seus fills.
A Sarajevo ens esperava tota la família. Ens havien preparat, com és costum, un abundant sopar amb totes les especialitats: cevapcici, pita, sarma, sogar-dolma…
La nit se’ns va tirar a sobre i hauríem d’esperar al matí següent per poder veure la imatge que presentava la ciutat a plena llum. Tot i que feia dos anys que la guerra havía acabat, la imatge era desoladora, blocs sencers totalment destruïts, cases cremades i buides, ponts destrossats, carrers plens de forats i la ciutat plena de cementiris per tot arreu.
No obstant això, les millores es noten allà on es mira. Molts edificis han estat ja recuperats, s’han obert nous bars i restaurants i els colors vius que s’utilitzen per pintar-los posen una nota alegre i optimista en el paisatge urbà.
La situació no és fàcil. Queda molt per arreglar, l’aigua corre només unes hores al dia i la llum al carrer encara brilla per la seva absència. La Majra afirma que li farà molta por sortir de casa a la nit mentre no tingui llum. Els supermercats semblen tenir de tot. Menjar i articles de tot tipus omplen uns aparadors molt atractius, però l’accés és encara difícil per una gran majoría. El futur no serà fàcil. Les ferides de la guerra trigaran molt a cicatritzar, tot i la voluntat dels ciutadans bosnis de no pensar en el passat i mirar al futur. Els carrers del centre de Sarajevo, plens al vespre de joves que passegen i s’asseuen a prendre alguna cosa, mostren les ganes de viure d’un poble que afronta amb valentia el seu destí.
Text de Montse Puig per l’exposició feta a Castellbisbal sobre el retorn de la família a Sarajevo.
Biblioteca de Sarajevo
Mostar